vivim temps interessants, amb reptes socials, morals i ambientals que afecten tot el planeta. molt del que ens hem acostumat a fer ja no funciona i les conseqüències són evidents. en el més profund hi ha alguna cosa que funciona malament i al voltant nostre podem perce- bre una forta ruptura que, com una potent crida d’atenció, ens està sacsejant. en canvi, quant més dura aquesta disrupció, més po- derosa és la resposta de molts que, arreu del món, estan apel·lant al seu ésser més íntim, més superior, i mostren uns comportaments coherents amb la cura del nostre planeta i de les relacions entre els seus habitants. aques- ta és la seva hora. també la teva? en el món empresarial i laboral, però també –més del que ens pensem– en la nostra vida ciutadana, es persegueix l’èxit i competim amb altres, empreses o com- panys, amb l’objectiu de situar-nos millor en el mercat i créixer, o de no quedar desplaçats. en canvi, poques vegades ens aturem a reflexionar sobre què és l’èxit personal per a nosaltres. no tenim ni temps per plantejar-nos si la col·laboració podria ser una estratègia millor que la competició, ni tampoc per constatar que, sense que sigui la nostra intenció, els nostres càlculs de creixement –o el nostre pressupost famili- ar– estan impactant negativament en el medi ambient, en la nostra comunitat, en els nostres fills o, en definitiva, en el món al què estem donant forma. si per un moment ens aturéssim a valorar aquests comportaments, la punta del nostre iceberg personal i col·lectiu, descobriríem que les nostres accions no es corresponen amb els nostres valors, amb la gran massa oculta de l’iceberg. i aquesta desconnexió té les seves conseqüències a nivell personal i també planetari. de fet, per viure només necessitem coses molt bàsiques: menjar, aire, aigua, energia 20 | ciutat nova 175 | tardor 18 i... altres persones. no obstant això, avui en dia és prou evident que la situació del món és molt diferent: residus nuclears, contaminació de l’aigua i del sòl, productes químics en els nostres cossos, diferències en l’accés als medicaments, alliberament de co2, fuites radioactives, sequera, pèrdua de diversitat biològica, sensació de soledat, depressions, addiccions, estrès... alguna cosa ha anat malament en la forma de cobrir aquestes necessitats tan importants per a nosaltres en els darrers 50/80 anys. l’hora de la mentalidad 2.0 hem de fer les coses d’una altra manera perquè l’origen d’aquests comportaments radica en la nostra predisposició, en el nostre paradigma mental, en definitiva, en la nostra mentalitat. el 2005, convençuda de la necessitat d’aquest canvi, em vaig dedicar a estudiar quin és el paradigma mental, la forma de pensar, d’alguns líders actuals que s’havi- en convertit en agents de transformació en la seva empresa, a l’introduir una nova for- ma de veure la missió de l’empresa, recon- nectant els treballadors amb els seus valors fonamentals. què els feia comprometre en iniciatives sostenibles? hi havia alguna cosa en comú entre ells? i, si és així, què era? si aconseguíem entendre la seva mentalitat, allò que els movia, potser podríem desenvo- lupar una nova generació de líders. durant les entrevistes amb aquests líders, vaig descobrir algunes característiques comunes en la seva forma de pensar i de ser, que els predisposaven a promoure iniciati- ves de canvi sostenible a les seves empre- ses, sovint de forma arriscada. la seva forma de pensar no seguia la lògica habitual que ens porta a prioritzar el benefici econòmic per sobre de qualsevol al- tre objectiu, sinó que tenia una predisposició a la interconnexió i una visió a llarg termini. al mateix temps, tots ells es mostraven